Mindfulness o meditació?

Mindfulness o meditació? Quina diferència hi ha? 3 apunts bàsics per entendre quins usos i aplicacions té el terme mindfulness.

Una pregunta que em traslladen habitualment persones interessades en conèixer la pràctica de mindfulness és si aquesta es diferencia del que es coneix com a meditació. Responent ras i curt, podríem afirmar sense incórrer en cap contradicció que la pràctica de mindfulness és una manera de meditar. Ara bé, el terme mindfulness fa referència a un seguit d’ingredients que perfilen amb major claredat en quin terreny ens estem movent. Els resumeixo a continuació:

 
1) Mindfulness és una forma particular de meditació. Meditació és un terme ampli, genèric i per tant poc precís. Hi ha diferents tècniques que s’hi encabeixen. Algunes d’elles, com la recitació de mantres, repetició de jaculatòries o visualitzacions són formes de meditar força llunyanes a la pràctica de mindfulness. Mindfulness respon a l’exercici d’observar l’experiència del moment present amb curiositat i amabilitat, sense pretendre que aquesta sigui de cap manera en especial. La pràctica de mindfulness es recolza sobre l’observació atenta i una actitud d’acceptació d’allò que estic vivint. En definitiva, podem dir que mindfulness és meditació però no totes les formes de meditació són mindfulness.

 
2) Mindfulness significa un pont entre ciència i tradició. Els exercicis de mindfulness estan inspirats en les pràctiques tradicionals de la meditació budista (Zen i Vipassana). Podem afirmar doncs que des d’aquesta perspectiva, no s’ha inventat res nou sinó heretat un patrimoni ric i antic. Tanmateix, mindfulness no només fa referència a un conjunt de pràctiques sinó que el terme també assenyala a la disciplina que s’ha anat erigint des dels anys 80 del segle XX en entorns mèdics i científics del món occidental. La Universitat de Massachusetts (EUA) primer i les Universitats d’Oxford i Bangor (Regne Unit) després, entre d’altres, han provat amb èxit d’establir protocols d’entrenament mental basats amb mindfulness que puguin ser mesurats i revisats científicament. A això, cal sumar-hi l’interès creixent de la neurociència en esbrinar com aquests entrenaments són capaços de modelar el funcionament cerebral i fins a quin punt són capaços de generar benestar als qui ho practiquen i alhora pal·liar malalties i disfuncions de l’organisme.

 
3) Mindfulness democratitza i actualitza la pràctica contemplativa. Exercicis de meditació sobre els que es basa la pràctica de mindfulness restaven ocults i desconeguts fins fa poc més de 50 anys. Un dels valors que cal destacar d’aquesta nova disciplina que anomenem Mindfulness és que està essent capaç d’adaptar aquests exercicis de tal manera que les persones d’arreu puguin beneficiar-se’n. Així, exercicis contemplatius l’ús dels quals quedava fins fa poc reduït a monestirs budistes de l’Àsia, ara són a l’abast de ciutadans d’àrees metropolitanes. La disciplina Mindfulness, doncs, posa al dia aquests exercicis incorporant-hi les etiquetes de laïcitat, secularitat (enfront monacat) i vida urbana al segle XXI.

 
Descobreix els beneficis de mindfulness.