Apologia del treball manual
- On gener 28, 2022
Recordo acompanyar de petit la meva iaia a collir els ametllers d’un jornal de terra que tenia. No m’agradava gens fer-ho. Suposava passar el dia sota l’implacable sol de la plana de l’Urgell, tot traginant borrasses i esventant cops de canya, protegit només per les escarransides ombres dels ametllers. I després, un cop assecades, tocava obrir-les. Tanco els ulls i encara la veig asseguda al porxo del pati, trencant ametlles una a una. Hores i hores. Dies i dies.
Passats trenta anys, em reconcilio amb aquest llegat tenint cura d’una mitja dotzena d’ametllers que hi ha plantats a l’hort que cultivo. Fa pocs dies, pedra en mà, trencava les poques ametlles que resten del passat estiu. Amb la companyia del sol de tarda d’hivern, el cant d’un grapat d’ocells i el so del regalim d’aigua de la font de la basseta. Trencant-les una a una. Amb atenció i precisió, economitzant els cops per mantenir-les senceres. Amb mans i pedres només. El treball manual té la facultat de ser absortiu. És com si el temps parés i només hi quedés allò. Pedra, retruc, closca i fruit. Una i altra vegada. Desfent-se els nusos per quedar-se tan sols el fer manipulant.
ScrollTant amb mirada econòmica, com social, com espiritual, el treball, i més concretament el treball manual, s’ha considerat al llarg dels temps com un instrument salvífic. Leonardo Da Vinci afirmava que “la glòria és a les mans del treball” mentre que Karl Marx assegurava que “el treball dignifica l’home” i Sant Benet, per la seva part, estructurava la vida monacal amb la màxima “ora et labora”.
Amb certa perplexitat contemplo avui l’enaltiment de l’ociositat. Al mateix temps que trencava ametlles -tot fent les paus amb ma iaia-, apareixia a la llum l’escàndol de funcionaris cobrant la totalitat del sou malgrat estar-se a casa sense fer res. A primer cop d’ull hi veig mofa i injustícia. Però si m’ho miro amb més detall, m’acaba costant d’entendre l’avantatge que suposa privar-te de la feina. Anar de vacances és genial, però viure-hi permanentment ja no m’ho sembla tant. “El treball no és la deshonra, la deshonra és l’ociositat” deien els grecs.
El treball permet guanyar-se el pa. I també és la manera d’estar diligentment ocupat. Treballant per un propòsit que dóna sentit. “Que la feina de les teves mans sigui un signe de gratitud i reverència envers la condició humana” deia Mahatma Gandhi. Però fins i tot, el fer manipulant amaga una altra valuosa oportunitat. Pot esdevenir una invitació a ser conscient del que s’està fent i sentint. Es calcula que la meitat del temps el passem fent una cosa mentre n’estem pensant d’altres. I s’observa que quan això passa el nostre grau de satisfacció és menor que quan atenem únicament allò que estem fent [veure article].
Quan actuo conscientment, rastrejant instant rere instant l’experiència somatitzant-se a través de sensacions corporals, fluxos d’aire al respirar i de pensaments al pensar, estic més aplomat. I d’aquest fer aplomat i conscient en neix un estat mental de major gaudi. I és que l’atenció orientada a la consciència de què sento i visc impedeix que la ment a la deriva es vegi arrossegada com una ampolla llençada al mar. El mestre zen Thich Nhat Hanh, recentment traspassat i promotor de la pràctica de mindfulness a Occident, deixà escrit, i repetia tot sovint, que “hi ha dos formes de rentar els plats. La primera és per a quedin nets i la segona, pel simple fet de rentar-los. Mentre rentes els plats has de rentar-los simplement, la qual cosa significa que mentre ho fas ets totalment conscient d’allò”.
T’has plantejat mai optar per aquesta segona opció? Rentar els plats pel simple fet de rentar-los? Inicialment pot semblar una mica estúpid, però en realitat amaga la clau per evitar que la ment entri a la deriva. Minimitzant així el sentiment d’insatisfacció. Actuant amb major consciència. I és que potser aquí rau el tresor que Gandhi, novament, assenyalava quan deia “el què les dos mans d’un treballador poden aconseguir, no ho farà mai el capitalista amb tot el seu or i plata”.
Photo by Ran Berkovich on Unsplash
Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència de navegació. Més informació
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
0 comentaris on Apologia del treball manual