Els 4 vectors de salut i la meditació

Hi ha 4 vectors clau per promoure la salut i en dos d’ells la meditació pot ser-hi de molta utilitat. Veiem-los.

En primer lloc cal considerar les necessitats més bàsiques de l’organisme, que malgrat ser evidents i de domini públic no sempre hi remem a favor. Parlaríem aquí d’una nutrició correcta, equilibrant la tríada formada per la selecció de bons aliments, l’eliminació -o minimització- de tòxics i la reducció de la ingesta (un estudi demostrava que menjar 3/4 parts de la quantitat que ingerim habitualment frena l’envelliment). L’altre aspecte bàsic seria el descans, amb suficients hores nocturnes de son i també amb pauses diürnes, com migdiada o breus estones de no fer res (em ve al cap la recepta que ens prescrivia la Montserrat Domingo en una visita a St Joan del Codolar: 5 minuts diaris de fer no-res!).

El segon vector és moure’s. Robert Sapolsky deixava clar en la seva investigació de referència sobre l’estrès (publicada amb el títol ¿Por qué las cebras no tienen úlcera?), que la via preferent que té l’organisme per alliberar l’estrès és el moviment físic. Ja s’ha dit tot sobre el valor de l’esport i no m’hi entretindré aquí a excepció de recordar que una activitat s’ha de caracteritzar per dos factors: la recurrència i la moderació.

El tercer vector de salut són els vincles afectius. L’ésser humà és altament social i tant la seva supervivència com la seva qualitat de vida depèn de les seves relacions i vincles. La ciència cada vegada reforça més aquesta visió i demostra que la qualitat d’envelliment i també el bon funcionament del sistema immunitari depenen de l’afecte relacional (Robert Waldinger en parla amb detall a Una bona vida). Per aconseguir-ho no cal ser un agent de relacions públiques sinó que poques relacions amb vincles afectius sòlids seran més que suficients.

I l’últim factor té a veure amb allò que agruparíem al paraigua d’higiene mental, i que va de no deixar que la quota d’atenció destinada a les preocupacions sigui protagonista, saber passar pàgina (és a dir, perdonar i perdonar-se), afrontar l’adversitat amb curiositat i paciència, buscar i trobar estones de silenci per a contemplar i celebrar(!) tot allò que em rodeja.

La meditació es presenta com un catalitzador de salut, especialment pel que fa als últims dos vectors. Per una banda, la meditació és una pràctica d’escolta. Va d’aprendre a escoltar i a escoltar-se, amb permissivitat. I això permet establir una relació més directa i oberta amb allò que està passant dins meu i per davant meu. Minimitza el vel dels prejudicis, del què ja sé i del què diran. I això contribueix a cultivar relacions de manera més autèntica i, per tant, consolidar millor els vincles.

Per altra banda, meditar és també una pràctica de monitorar l’atenció. I amb ella, esdevenir més coneixedor dels itineraris poc saludables que a vegades segueix el pensament. Saber-ho amb major anticipació. Veure-ho amb més claredat. I així adquirir major poder d’elecció. Andrés Martín, el meu professor de mindfulness, solia dir que la meditació funciona com el control de qualitat d’una cadena de producció; la cadena de producció són els pensaments enllaçats que van i venen sense interrupció mentre que el control de qualitat és la consciència que els observa. I no tant fiscalitzant-los. Sinó que, amb tolerància i compassió, la consciència el que fa és il·luminar-los clarament. És així com la meditació es converteix en una potent eina d’higiene mental.

Foto de capçalera d’Emma Simpson (Unsplash)