Practicar mindfulness: què significa exactament?

Què suposa la pràctica de mindfulness? Quin tipus de meditació és i com es practica?

És qüestió únicament de centrar l’atenció a la respiració? S’està practicant correctament només quan els pensaments s’esvaeixen i queda la ment en blanc? Es tracta de desconnectar per complet? O potser de relaxar-se?

Mindfulness és un neologisme anglès que pretén traduir la paraula sati. Sati és un terme escrit en idioma pali, idioma antic de l’Índia, la qual cosa ens dóna una pista inequívoca que mindfulness prové d’un context temporal i cultural ben diferent al nostre. Aquesta paraula sembla que no té una traducció clara però, seguint Bhante Gunaratana, ens hi aproximaríem si ho traduïm com a atenció nua o simple consciència del moment present.

La pràctica de mindfulness implica doncs provar de reconèixer els fenòmens de l’experiència (pensaments, percepcions sensorials, emocions, sentiments) que es van desplegant moment a moment. Fent-ho com si ens poséssim a la pell d’un explorador. Simplement observant. Observant les coses moment a moment, contínuament. Amb curiositat. Sense necessitat d’analitzar el moment o l’experiència que succeeix. Sinó provant de limitar-se a mirar-la, a prendre’n consciència.

En realitat, la pràctica de mindfulness és tan simple com sembla. No hi ha gat amagat. Alhora, però, no és fàcil dur-la a terme. Quan t’hi poses, al cap de més o menys estona -val a dir que acostuma a ser força aviat-, t’adones que la ment, per compte propi, s’ha oblidat del propòsit inicial i està ocupant-se del sopar que cal preparar, dels temes pendents a la feina, de la conversa que he tingut fa una estona o dels plans del cap de setmana que ve.

O sigui, que la meditació mindfulness es presenta com un exercici paradoxal: alhora simple i no pas fàcil. Tanmateix, és un exercici obert a tothom, que no requereix cap habilitat ni res en especial i és a l’abast en tot moment. “Des del mateix moment que t’adones que no estàs present, en realitat ja ho estàs”, ens deia Bob Stahl als participants d’un recés de meditació mindfulness al que vaig assistir.

Cada moment és una nova oportunitat per a adonar-se del què està succeint al meu interior i al meu voltant. Un adonar-se que em permet reconèixer l’experiència que estic vivint. A vegades agradable i de la que no en sóc segurament prou conscient. Tot sovint, excepcional i que, per contra, dono per fet. A voltes, difícil i enutjosa i de la qual no en vull saber res i m’hi giro d’esquena. En realitat, com em relaciono amb l’experiència que visc?

Em semblen inspiradores, i amb això acabo, les paraules que utilitza Mark Williams i els seus col·legues al llibre The mindful way through depression: “Per la majoria de nosaltres, un dia típic implica anar corrents d’una tasca a una altra, oblidant que hi han altres possibilitats. Fins i tot, una simple engruna de mindfulness, portada a cada moment, pot despertar-nos, capgirant el moment del fer per almenys un instant -i això és tot el que necessitem. No hem d’aturar allò que estem fent. Simplement estar més moment a moment, sense jutjar, amb consciència sàvia a l’experiència que es va desplegant. La solució als nostres problemes d’ànim no necessàriament ha d’implicar intents heroics de canviar el nostre món interior de sentiments o el món exterior de gent, llocs i feines. Més aviat, pot senzillament voler dir canviar la manera en què hi prestem atenció”.

Descobreix com entrenar mindfulness amb els cursos ofertats.