Descansar profundament
- On setembre 9, 2021
L’estratègia amb mindfulness per aprofitar una pausa amb plenitud
Fa uns anys, a les acaballes de l’estiu, em trobava de viatge per Mèxic. Els meus amfitrions van dur-me a descobrir indrets fabulosos. L’experiència que recordo més vivament la vam tenir a la costa del Pacífic, poques desenes de quilòmetres al nord d’Acapulco. Era una zona on la platja crea una mena de península, amb una llengua de sorra rodejada d’aigua dolça de llacuna per un costat i d’aigua salada de l’oceà per l’altra. L’accés més directe es feia amb llanxa. No hi havia vehicles. Es tractava d’una platja desèrtica, immensa, amb el constant anar i venir de pelicans que resseguien el contorn de les onades a la recerca de peix i l’esporàdica visita de tortugues que sortien a la sorra per a pondre els ous. La platja era custodiada per una família que regentava un humil conjunt de palapes, on hi oferien menjars i on també hi podies acampar. Allí hi vam plantar la nostra tenda. I ens hi vam quedar uns dies. L’escenari era preciós, paradisíac fins i tot.
Ens vam instal·lar còmodament, balancejant-nos d’una hamaca a l’altra, contemplant les majestuoses onades, els pelicans i les tortugues. Era genial. Però amb el pas de les hores va aparèixer cert neguit per descobrir la zona, per anar més enllà, per fer alguna cosa, com si allò no fos suficient, com si calgués treure més partit del temps. El meu amic es va adonar del neguit i ell que era oriünd va etzibar-me: “a los europeos os toca aprendre a echar la hueva”. Aprendre a fer no-res. Tenia tota la raó.
En una cultura de “zombies cibernètics addictes a la distracció i afligits per la interrupció”, tal com diria Robin Sharma, el descans autèntic es presenta com un veritable acte de convicció, que requereix una actitud ferma i deliberada. Quantes vegades somiem en una estona de no fer res, sense pensaments ni interrupcions? I quantes vegades ens asseiem al sofà i ben aviat tenim el mòbil a la mà, a punt per distreure’ns?
Fer una pausa per a descansar resulta un acte molt simple, en tractar-se d’estar 10 minuts sense fer res, amb quietud. Però pot ser no tan fàcil, perquè cal saber amb què s’ocupa l’atenció instant rere instant i així no sucumbir als embats del pensament que inviten a posar-se a planificar, a organitzar o a reflexionar sobre preocupacions. I cal també suspendre els impulsos a fer, a moure’s, a xatejar, a cercar per internet.
I la recompensa és gran. El cos en surt reposat, descomprimit, disminueix la tensió. I la ment esdevé vigoritzada, com refrescada. Canvia la perspectiva envers les coses i el punt de vista adquireix un nou angle més ampli. Veritablement, poques vegades he viscut aquestes sensacions tan accentuada i positivament com després d’aquells tres dies d’hamaca en hamaca sense fer res. Amb deliberada quietud. Amb veritable repòs.
És evident que no és habitual disposar de varis dies consecutius per a destinar-los a únicament descansar, malgrat és una experiència que segurament caldria viure de tant en tant. Però tots disposem, i sinó hem de ser capaços de trobar la manera de poder-ne disposar, de 10 minuts al dia per a oxigenar l’organisme. I no és un temps malbaratat. És una inversió per guanyar després presència i atenció de qualitat en allò que faig i major capacitat de percepció i comprensió de tot allò què passa en mi i al meu voltant.
Uns anys més tard de la meva visita a Mèxic, amb l’entrenament de la ment amb mindfulness vaig aprendre com gestionar les interferències que es creuen en el camí del descans. És una habilitat que pot cultivar-se.
0 comentaris on Descansar profundament