La nit de Nadal
- On desembre 12, 2023
Un aspecte del Nadal que em crida l’atenció és el de la nit, entesa de manera àmplia. Les circumstàncies històriques van fer que la festa de Nadal quedés fixada pels volts del solstici d’hivern, quan a l’hemisferi nord tenim la nit més llarga. La nit astronòmica doncs és protagonista durant el Nadal. Però també ho és aquella que va més enllà del cel nocturn. La nit entesa com a símbol de foscor, de desconeixement i de tot allò incert. I al Nadal qui millor encarna aquesta nit de l’esperit és Maria, que confia en la revelació angèlica per engendrar un nadó molt preuat. Aquesta és la història literal, que també podem entendre de manera simbòlica: una dona qualsevol, mundana -podries ser tu, podria ser jo, podria ser qualsevol-, que s’entrega amb tota la força i convicció a una intuïció profunda. Em recorda als versos de Mary Oliver quan parla del Viatge:
Un dia finalment vas saber
què havies de fer, i començares,
malgrat les veus al teu voltant
que seguien cridant
el seu mal consell,
malgrat que la casa sencera
començava a estremir-se
i tu senties la vella empenta
als teus turmells.
“Arregla’m la vida!”
cada veu cridava.
Però tu no paraves.
Sabies què havies de fer,
Una intuïció que condueix a Maria a tenir cura de quelcom que duu a dins d’incalculable valor. I no són pas pocs els obstacles que se li creueu al pas: la persegueixen i ha de fugir, avança clandestinament, no troba lloc per al descans, se li nega tota comoditat. Però Maria no desisteix. Manté la ferma determinació de seguir la seva intuïció. De cuidar i prioritzar allò que conté dins el seu ventre. D’engendrar, cuidar i fer créixer aquell infant que és sinònim de salvació. Ella no sap en quins termes aquell infant significarà salvació. És de nit. Està tot per descobrir. Però no desisteix. Hi confia. S’hi entrega. És la nit fosca de Sant Joan de la Creu.
A la nit de Nadal li veig una gran analogia amb la pràctica de la consciència. Aquesta és una pràctica que inicies sense massa saber què voldrà dir, però sabedor de que hi ha una intuïció interna ben clara que t’empeny cap allí. Amb ferma determinació. Un camí que es fa de nit. No hi ha una altra manera. És a dir, malgrat poder comptar amb suport i ajudes, en última instància cal transitar-lo en solitud, amb els propis mitjans i experimentar-lo -alhora que crear-lo- per si mateix. Un camí no del tot plàcid, ja que per progressar cal abocar-se necessàriament a l’abisme del no-saber. Cal cultivar obertura, curiositat i humilitat. Seguint amb Sant Joan de la Creu:
Cal afrontar pors i desvetllar veritats que s’han matingut ocultes i que a vegades dolen, però que també sanen. Un trànsit dificultós però que no suposa mortificació, ja que el progressiu guany de consciència només vindrà en la mesura que es cultivi amabilitat i estima, començant sobretot per si mateix. Com si d’engendrar un nadó es tractés. Un acte d’amor. I malgrat els múltiples obstacles (resistències, dubtes i derives) els resultats amb paciència van arribant, vas obtenint claredat i comprensió; essent capaç de veure la llum dels estels enmig de la foscúria de la nit, diria Oliver:
Però mica en mica,
a mesura que deixaves les seves veus enrere
les estrelles començaren a brillar
a través de les mantes de núvols
i hi havia una veu nova,
que poc a poc
reconeixies com la teva pròpia,
que t’acompanyava
mentre avançaves endins i endins
del món,
decidida a fer
l’única cosa que podies fer,
decidida a salvar
l’única vida que podies salvar.
I el poema acaba amb la referència explícita a la salvació, com el nadó que engendrava Maria. La pràctica de la consciència també va de cuidar un nadó salvador, és a dir, de tenir cura i de cultivar una capacitat interna i inherent que guareix. Per alleugerar l’estrès i el sofriment. I poder viure en més pau i harmonia. Que tinguis cada dia un Bon Nadal de Consciència.
0 comentaris on La nit de Nadal