Mindfulness contra el dolor
- On maig 29, 2024
Faltaven pocs minuts per l’inici de la primera sessió del curs Mindfulness MBSR. Des del llindar de la porta del local jo donava la benvinguda als participants que anaven entrant. Em cridà l’atenció un d’ells que, tot subjectant-se amb força a la barana, completà amb dificultat els cinc graons que permetien accedir a dins de l’edifici. Era el Juan María. Es lamentava d’un intens dolor al genoll. El metge li havia dit que calia operar-lo però havia sofert una agina de pit recentment que li impedia temporalment passar pel quiròfan. Se sentia molt limitat, immers en un estat de dolor agut i, a més, abatut en veure com tot plegat li alterava la vida que havia dut fins aleshores. De sobte, ben entrada la cinquantena d’edat, havia vist com la seva salut es deteriorava i com la seva nova situació li impediria seguir amb normalitat la seva activitat professional. Li caldria tancar o traspassar el seu negoci, impossibilitat de fer esforços físics. El seu fill, veient-lo en aquesta delicada situació, li havia regalat la matrícula a un curs que desconeixia completament.
Per al Juan María la pràctica de mindfulness fou una descoberta immensament oportuna. A les 3 setmanes de pràctica (amb 45-90 minuts de dedicació diària), li van desaparèixer els dolors que li impedien moure’s amb facilitat i va poder començar a caminar un parell d’hores al dia. Això li obrí un nou horitzó: “vaig recuperar la il·lusió i ganes de viure, de començar a buscar una feina que pogués realitzar segons les meves limitacions físiques, una vegada rebés l’alta mèdica”. Les següents setmanes van servir per confirmar la remissió del dolor. I a més, estava recuperant forma física, se sentia rejovenit i alliberat de l’abatiment psicològic. De cop i volta, la seva situació havia fet un gir de 180 graus.
Es pot atribuir a la pràctica de mindfulness aquesta millora sobtada? Tanta és la connexió ment-cos? El dolor té una dimensió cognitiva molt gran, més de la que sovint podem imaginar. El dolor té el seu origen en una percepció sensorial al cos. Això és evident. Tanmateix, aquesta informació és transmesa cap al cervell, que en fa una avaluació i tot plegat acaba derivant en la sensació de dolor finalment sentida. És a dir, el dolor que sentim no neix únicament al cos i prou. I com que el cervell aprèn d’aquelles situacions repetides i procura anticipar-se per generar un efecte preventiu, hi han dolors que, malgrat sentir-los indubtablement al cos, tenen un origen estrictament cerebral. Són els denominats dolors neuroplàstics. Alan Gordon en parla àmpliament al seu llibre Terapia para el dolor crónico.
Per la seva part, la meditació mindfulness activa l’àrea prefrontal del cervell de tal manera que promou una desactivació de patrons de comportament i aprenentatges adquirits envers el dolor. Fins al punt d’alterar positivament la morfologia i funcionament del cervell, tal com ha investigat Sarah Lazar. Això fa que un entrenament de la ment, com ho és mindfulness, sigui molt efectiu per pal·liar el dolor. És efectiu en reduir l’activació d’àrees cerebrals involucrades en l’avaluació del dolor. Això s’aconsegueix, principalment, a través de cultivar una major consciència corporal, amb una actitud acrítica, adoptant una actitud mental de testimoniatge, de simple observació.
“No intentem eliminar el nostre dolor ni controlar-lo. Tampoc intentem reprimir les nostres emocions. De fet, quan cultivem el mindfulness, no tractem d’arreglar res en absolut, encara que vulguem”
El procés és el mateix que aquell descrit per afrontar l’ansietat. Es tracta de girar la mirada -és a dir l’atenció- cap al què se sent, per contemplar aquell conjunt de sensacions tal com s’estan produint, limitant-se a observar-les i descriure-les, sense emetre judicis ni valoracions. Com si de monitorar l’experiència corporal instant rere instant es tractés. Jon Kabat-Zinn, al llibre Meditaciones para aliviar el dolor ho descriu així: “No intentem eliminar el nostre dolor ni controlar-lo. Tampoc intentem reprimir les nostres emocions. De fet, quan cultivem el mindfulness, no tractem d’arreglar res en absolut, encara que vulguem, encara que ens sentim impotents i ressentits perquè la medicina no pot arreglar automàticament el que ens afligeix. Contràriament, simplement busquem un lloc on asseure’ns, tombar-nos o romandre, un refugi en el que puguem residir en el moment present i poder experimentar un petit descans”. Una estratègia que, a priori, sembla mostrar un potencial ínfim. Li atribuiríem d’entrada un efecte inocu. Però, per contra, al cap de les primeres setmanes de pràctica, ja se’n pot constatar beneficis. El cervell desenvolupa nous mecanismes reguladors. I malgrat que no sempre disminueixen els índexs d’intensitat del dolor, sí que ho fan els valors d’incomoditat percebuda. A mesura que augmenta la percepció sensorial acrítica del cos i de l’experiència sentida s’observa una disminució de la valoració del dolor. Amb la meditació mindfulness s’obre doncs una nova relació amb el dolor.
A mesura que augmenta la percepció sensorial acrítica del cos i de l’experiència sentida s’observa una disminució de la valoració del dolor
Una tutela qualificada serà necessària per assolir un bon resultat. L’entrenament en mindfulness no és difícil, però requereix constància i a vegades transitar el procés en solitud pot convertir-se en un camí àrid. A més, portar la mirada cap a allò del que sempre hem pretès fugir resulta un gir contraintuïtiu. Caldran doncs instruccions precises i freqüents. També és contraintuïtiu abordar des de l’entrenament de la ment un problema que a priori atribuïm al cos. Així ho revela el nostre comportament; en un estudi es va segregar un grup de persones diagnosticades amb lumbàlgia crònica en dos grups. Als uns se’ls va donar un xec per a que seguissin el tractament que consideraven més escaient, mentre que als altres se’ls va instruir amb Mindfulness MBSR. Els primers no van contemplar la possibilitat de practicar mindfulness i optaren per altres solucions. Els resultats mostraren com els integrants del segon grup milloraren notablement més que els del primer, fins al punt de poder afirmar que MBSR és un 27% més efectiu que un tractament convencional per a pal·liar el dolor lumbar crònic.
El debat sobre com abordar el dolor crònic és avui més viu que mai. Sobretot per la crisi dels opiacis que es viu als EUA. El que ens arriba aquí és sobretot el devastador impacte del fentanil, un analgèsic 50 vegades més potent que la morfina, màxim responsable de la mort per sobredosi d’opiaci. Val a dir que als EUA avui la mort per sobredosi causa més defuncions que els accidents de trànsit o les armes de foc. Però enllà del fentanil cal ressaltar també l’ús indiscriminat durant dècades d’altres fàrmacs de la mateixa família, com l’Oxycontin, un analgèsic molt popular i considerat com a inofensiu, que es venia a les farmàcies per a ús comú al qual se li atribueix haver causat la mort de 500.000 persones. I més enllà de la ingent batalla judicial per querelles i reclamacions en què ha desembocat tot plegat, sembla que el sistema sanitari n’ha pres nota seriosament. I actualment és cada vegada més comú trobar a la carta de serveis de les assegurances mèdiques americanes la prescripció de mindfulness com una alternativa adient i necessària per pal·liar el dolor sense efectes secundaris. Confiem que aquesta democratització de l’accés a la pràctica de mindfulness vagi en augment també a casa nostra i que sigui cada vegada més habitual veure propostes de cursos Mindfulness MBSR en centres de salut.
0 comentaris on Mindfulness contra el dolor