Mindfulness contra l’ansietat
- On abril 28, 2024
En els anys que porto impartint el Curs de reducció d’estrès amb mindfulness (MBSR) he vist un progressiu augment de la proporció de participants que s’inscriuen al curs per motius d’ansietat. També he constatat com el malestar manifestat pels participants és lleugerament major en els darrers temps, doncs ha augmentat pràcticament un 10% l’índex de malestar general que les persones participants mostren el primer dia de curs (comparant les dades del període 2021-2023 amb les del 2018-2019, obtingudes amb el test Derogatis BSI-18). Tot sembla indicar que l’ansietat guanya en extensió i en intensitat.
A nivell global, les estadístiques no diuen pas el contrari. Segons dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya el trastorn d’ansietat ha augmentat un 88% en només 4 anys (comparant les dades de 2017 amb les de 2021), fent que el 2021 el 12,6% de la població es veiés afectada per aquesta problemàtica de salut mental. Si bé cal tenir en compte que l’impacte de la pandèmia per Covid19 va poder accentuar l’augment i causar certa distorsió circumstancial (l’OMS va estimar que la crisis per Covid19 del 2020 va ocasionar un augment de la prevalença per ansietat en un 25% a escala mundial), les xifres que publicava el Ministeri no deixen de ser realment preocupants.
“La pràctica de mindfulness a través del curs Mindfulness MBSR és tant efectiva per combatre l’ansietat com el tractament farmacològic de referència avui”
L’ansietat no és pas un tema desconegut per a mi. En una crisi vital de joventut que em tocà transitar, la vaig viure en primera persona, patint durant una temporada crisis agudes d’ansietat, motiu que em va portar a iniciar-me en la pràctica de meditació per mirar de trobar-hi remei. De seguida que vaig endinsar-me en la pràctica vaig poder constatar millores significatives en quant a la recurrència i intensitat de l’ansietat. Anys més tard, ja com a instructor de mindfulness, he pogut comprovar reiteradament com el meu èxit particular no fou atzarós sinó que és ben comú veure notables millores en aquells participants al curs de Mindfulness MBSR que s’hi apropen per pal·liar l’ansietat.
Val a dir que tot plegat no queda circumscrit a una simple apreciació personal. Tenim avui evidència científica contrastada que ho corrobora. Un estudi publicat el 2022 per la revista JAMA, una de les publicacions científiques més solvents i de major prestigi, va concloure que la pràctica de mindfulness a través del curs Mindfulness MBSR és tant efectiva per combatre l’ansietat com el tractament farmacològic de referència avui. El fàrmac a què feia esment era escitalopram, subministrat amb dosis clíniques de 20 mg diaris.
Segons defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el trastorn d’ansietat és una afecció mental que provoca una por o una preocupació excessives, que poden produir-se envers tant una situació concreta com un ventall ampli de situacions quotidianes. Pot expressar-se amb símptomes d’inquietud, irritabilitat, tensió, nàusees, palpitacions, sudoració o trastorns del son, fins al punt de desencadenar crisis d’angoixa o temors persistents i generalitzats.
I per què és tan adient la pràctica de mindfulness per combatre l’ansietat? Quin és el seu principi actiu? Mindfulness és l’observació curiosa i oberta de la realitat què visc. Reconeixent de manera no crítica l’experiència interna i allò que m’envolta. Com a tal, mindfulness i ansietat són dinàmiques contràries l’una a l’altra, fan força en direccions totalment oposades. L’ansietat, en tant que por exacerbada, porta l’atenció a allò que pot eventualment passar, magnificant-ne les seves conseqüències adverses. Mindfulness porta l’atenció al que està passant, limitant-la a observar-ho tal com és, sense posar-hi més pa que formatge. L’ansietat pretén evitar futuribles. Mindfulness posa en quarentena qualsevol pensament sobre el futur. L’ansietat pretén fugir del què hi ha ara per considerar-ho inapropiat, insuficient o asfixiant. Mindfulness s’hi gira amb delicadesa, per limitar-se a reconèixer sense narratives exagerades allò que està havent-hi, moment a moment. L’ansietat cerca enfora. Mindfulness vira endins. L’ansietat clama apretar a córrer. Mindfulness invita a observar sense reaccionar.
Mindfulness és, essencialment, un entrenament de l’atenció. Sense efectes secundaris adversos. Un aspecte, aquest, gens menor que cal que no passi inadvertit. Sobretot quan veiem com l’ús d’ansiolítics encara és molt prevalent en la nostra societat. Segons les dades de l’Enquesta Europea de Salut de la Unió Europea, Espanya és el país amb major consum de benzodiazepines del món, amb un 10,8% de la població que ha pres una tranquil·litzant en les darreres dues setmanes. A Catalunya durant el 2021, prop de la meitat de les persones diagnosticades amb trastorn d’ansietat van rebre un tractament amb aquest tipus de fàrmacs superior a les 4 setmanes, tal com el mateix Departament de Salut contraindica. No vull desprestigiar la utilitat dels fàrmacs per al tractament de l’ansietat, però cal alertar sobre el seu ús excessiu i les recomanacions de contenció en el seu consum que els propis organismes públics de salut emeten, val a dir que encara en va, anant des del Departament de Salut fins a l’OMS.
Les benzodiazepines estan descartades per l’OMS com un remei adequat per tractar el trastorn d’ansietat, pel seu “alt potencial de dependència així com la seva limitada eficàcia a llarg termini”. Actualment, els fàrmacs recomanats són els antidepressius que pertanyen a la família d’inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), com ho és escitalopram, que hem vist aplicat a l’estudi citat anteriorment. El seu índex d’addicció és menor que el de les benzodiazepines. Tanmateix el seu ús continua essent molt generalitzat al nostre entorn. A aquesta família hi pertanyen els fàrmacs diazepam (Valium) i lorazepam (Orfidal), entre d’altres.
Recentment, en una xerrada que vaig impartir sobre mindfulness, una persona assistent va alçar el braç per preguntar, estupefacta, per què l’ensenyança de mindfulness no s’incloia encara a la sanitat pública. Ella mateixa es presentà com una treballadora de l’àmbit sanitari i recordo perfectament la seva cara de contrarietat en formular la pregunta. Assentint en la seva reinvindicació, la resta d’assistents ens sumàrem al seu clam per estendre la pràctica de mindfulness més i més.
És cert que entrenar l’atenció amb mindfulness implica un esforç, una dedicació i un compromís. Però considero que és totalment necessari contemplar la pràctica de mindfulness com una via plenament efectiva per afrontar l’ansietat, per la seva eficàcia i per l’estalvi dels efectes secundaris adversos que suposen els fàrmacs. I encoratjo a que tots els que en som practicants ens alcem com a ambaixadors. Per a que un dia no molt llunyà puguem veure com l’ensenyança de midfulness forma part del programa ofert per la salut pública.
Foto de Thomas Kinto en Unsplash
0 comentaris on Mindfulness contra l’ansietat