Més segurs que mai, però no més tranquils
- On setembre 24, 2019
Tenim la sort de viure en el món més segur i més confortable mai vist i alhora els indicadors d’estrès i ansietat no reculen pas. Sembla una paradoxa.
Sense voluntat de menystenir atrocitats i conflictes ben vigents al món actual, no és pas una aberració afirmar que vivim en un món més segur que mai. La investigació científica ha permès en el darrer segle fer recular les epidèmies de manera dràstica, les vacunes han salvat milions de criatures i els tractaments mèdics han garantit que avui puguem viure molts més anys que no ho feien els nostres avantpassats propers. L’esperança de vida global el 1900 se situava en poc més de 30 anys, avui per contra la gent arriba a superar de mitjana els 70 (1). La mortalitat infantil, per la seva part, s’ha reduït unes 10 vegades en els darrers 100 anys (2).
Això pel que fa a salut. Pel que fa a seguretat, tres quarts del mateix. Atenció a aquestes dades: segons publica l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 800.000 persones se suïciden al món anualment. Saps quantes altres són mortes de manera violenta (ja sigui per conflicte bèl·lic, homicidi o terrorisme)? Prop de 550.000. Significativament menys. Així que avui és més probable morir per una arma accionada per un mateix que no pas a mans d’un tercer (3). Naturalment, no és motiu d’alegria que matin més de mig milió de persones cada any, però cal posar-ho en context i tenir en compte que, estadísticament, això significa només 1 de cada 12.500 persones de la població global, mentre que fa 300 anys aquesta dissort la corrien 1 de cada 100.
Així doncs, mirant d’on venim podem estar orgullosos de com l’enginy i la cooperació humanes han permès un món molt més segur i saludable del que vivien els nostres avis. Però això no és suficient per a viure tranquils. Si bé viure en pau i una llarga vida podien ser les màximes aspiracions pels nostres avantpassats això no ens reconforta a nosaltres avui. Podríem dir que, un cop assolides aquestes fites històriques, les preocupacions més que dissipar-se s’han traslladat a altres assumptes, com pot ser conservar la feina o bé l’excés de la mateixa, aspirar a un bon cotxe, haver de tenir cura d’altres persones o estar més prim, entre tantes altres. Avui l’ansietat afecta prop de 300 milions de persones al món i és el trastorn mental més comú, amb incidència especial a Amèrica del Nord, del Sud i l’Europa Occidental. I en els últims 30 anys no ha reculat ni mica (4).
En un món còmode i segur tenim com a assignatura pendent millorar la salut mental. La farmacologia està fent la seva aportació però des dels hàbits i la conducta personal hi tenim força a dir. Des de múltiples altaveus d’institucions de salut s’anuncia als quatre vents i de manera reiterada com d’importants són la cura de la dieta i la pràctica de l’exercici físic -de manera regular i moderada- per a prevenir trastorns cerebrals. I també ho és l’exercici cerebral que propicia la pràctica de mindfulness. Les mesures que s’han fet als participants del programa de Mindfulness MBSR indiquen que la pràctica de mindfulness millora el benestar i la satisfacció vital. Redueix l’estrès i també reforça el sistema immunològic, entre altres beneficis.
Cal que incorporem a la nostra vida mecanismes de cura del cervell. L’OMS pronostica que en un futur molt proper els trastorns mentals seran les principals causes de baixa laboral a Europa (5). L’ansietat i la depressió seran -ho potser ja hauria de dir “són”- malalties de gran abast i suposaran una de les màximes despeses per a la sanitat pública (6). Si fem ús regular del gimnàs per posar el cos en forma, per què no considerar practicar de manera habitual exercicis cerebrals com el mindfulness per a la cura del cervell?
0 comentaris on Més segurs que mai, però no més tranquils