Identitat, creences i flexibilitat cognitiva


 

Cultivant flexibilitat cognitiva amb mindfulness.

 

El llinatge, el sentiment nacional, la tradició religiosa i el color de la pell, entre d’altres, són elements inextricables de la identitat de l’individu i del seu sistema de creences. Un conglomerat que hem d’entendre com a natural i segurament indispensable per saber qui sóc però a voltes pot resultar també contraproduent quan ens hi adherim apassionadament.

 

Vaig tenir recentment l’oportunitat de conèixer un jove neozelandès. Va ser un encontre especial, atès que rarament puc establir contacte directe i en viu amb algú de tan lluny! La troballa va adquirir una dimensió més sorprenent quan va explicar-me detalls sobre el seu llinatge. Nova Zelanda és un arxipèlag que fou habitat pels humans fa escasses centúries i posteriorment ha sigut destí de migracions d’orígens dispars des de l’arribada de James Cook el segle XVIII, així que allí tenir una ascendència familiar múltiple i diversa és la cosa més habitual.

 

Pel que fa al cas, el seu avi matern havia nascut a Rússia i era de tradició jueva. Es va veure obligat a emigrar durant la revolució bolxevic i va fer cap a l’est dels Estats Units. Anys més tard la seva filla va deixar Amèrica per posar rumb al sud i instal·lar-se a Nova Zelanda. La banda paterna, per la seva part, era una confluència d’orígens ben variats: en només 3 generacions s’havien mesclat britànics, suecs i els oriünds maoris.

 

Jo me l’escoltava perplex de constatar tanta diversitat en un mateix llinatge. Vam riure plegats fent broma sobre com de variats i extensos devien ser els menús de les celebracions familiars. Instants després vaig adonar-me com la perplexitat canviava de cadira, quan jo li explicava que, en termes de la meva nissaga, sóc el més semblant a un apàtrida ja que, malgrat viure a tan sols 80 km del meu poble natal, he superat de llarg qualsevol precedent conegut, doncs tots els meus avantpassats de les darreres cinc generacions no provenien d’un radi superior a 30 km!

 

El destí havia reunit de manera fortuïta en una mateixa conversa a dos magnífics exponents de l’exogàmia i l’endogàmia! Aquesta va ser per a mi una agradable conversa sobre identitats. Tanmateix, parlar sobre identitats, orígens, races, sentiment nacional, credo religiós no és sempre quelcom planer o fàcil. Les identitats desperten passions, recels, enuigs i enemistats. Amb facilitat ens vénen pensaments al cap i paraules als llavis sobre si els catalans són així i els espanyols aixà, judicis sobre els francesos i els de més enllà, els moros i els cristians, els de tota la vida i els forasters, els que arriben en pastera i les mans al cap o els que ho fan en avió i visat.

 

Les creences sobre la pròpia identitat o la dels altres estan fortament arrelades. I quan ens aferrem amb molta vehemència a les creences sorgeixen conflictes. És aleshores quan és difícil comprendre l’altre, defensar amb serenitat la meva posició o estar disposat a cedir un sol dit.

 

L’escriptora Taiye Selasi diu “no em preguntis d’on vinc, ni qui sóc, sinó on estic vinculada localment” i em sembla una perspectiva positiva sobre l’assumpte identitari. Un plantejament que, tot posant l’èmfasi en l’àmbit local i el vincle real i viscut, relativitza la força de les creences i tots els prejudicis que hi poden anar associats. I aquest poder de relativitzar les idees i creences que em són inherents és la clau de volta per poder minimitzar conflictes alhora que ser capaç de contemplar altres possibilitats i aproximar-me a realitats diverses. A través de l’autoconsciència de les pròpies creences i de l’observació i descoberta dels patrons de pensament preconscients, és a dir, d’aquelles cadenes de pensaments i prejudicis que es donen de manera espontània, no voluntària, és com puc rebaixar la rígida adherència a les pròpies creences.

 

En la pràctica de mindfulness aquest exercici d’autoconsciència (o metacognició) és un dels seus pilars principals. Un exercici que acaba desenvolupant flexibilitat cognitiva en aquell qui la practica. I la flexibilitat cognitiva és un ingredient clau en l’èxit vital: és sinònim de creativitat ja que em permet ser capaç d’enginyar més solucions a un problema, alhora que també és sinònim de resiliència, o sigui, poder sobreposar-me a l’adversitat amb major eficàcia.

 

Pots descobrir més beneficis de la pràctica de mindfulness aquí. I com s’estructura un curs de mindfulness aquí.

 

Share:
0 comentaris on Identitat, creences i flexibilitat cognitiva

Aquesta web utilitza cookies per millorar la teva experiència de navegació. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca